FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tècnic. Manera com un hom expressa el pensament per mitjà de la paraula. No entenc aquest llenguatge: no tens raó de parlar així. Llenguatge culte, groller. Expressió del pensament per mitjà de signes. El llenguatge signat de les persones sordes. Manifestació dels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adverbi negatiu que es col·loca davant el verb d'una oració negativa o davant un membre negatiu de l'oració. No sap la lliçó. Avui no fa tanta calor com ahir. Mai no ve. És un xicot molt valent: res no l'espanta. No tots diuen el mateix. És un temorenc: no res l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no té naturalitat i es conforma a motlles establerts. Llenguatge, estil, amanerat. Era una actriu de gestos amanerats. En Juli és un home amanerat: no hi pots tenir una conversa informal. Una noble dama amanerada. Escriptors, artistes, amanerats. Efeminat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Art del llenguatgeno subjecte a la mesura i al ritme del vers. Les cròniques són monuments de la prosa medieval. Forma ordinària del llenguatge, escrit o parlat. La prosa dels tractats mèdics. El senyor Jourdain se'n feia creus, de parlar en prosa. Efecte que hom suposa que [...]
